És molt cert que ser pare no és una tasca fàcil, et pots trobar un gran nombre de dificultats al llarg del camí, sobretot durant la infància.
Segurament, la gran majoria de pares recorden el gran nombre de nits sense dormir o els moments en el que l'infant plora i has de començar-te a preguntar que li passa... en moments com aquests pots arribar a desesperar-te (o com a mínim, això és el que crec) però hi ha un moment en que tots aquests moments de saturació desapareixen, i és quan aquest infant somriu.
Aquest somriure té una gran importància, degut a que quan l'infant somriu, produeix una gran dòsi de dopamina, a més de ser un mecanisme biològic que fa que el vincle mare-fill es reforçi.
Una de les coses negatives d'aquesta vida, és que amb el pas del temps aquest somriure instintiu ens desapareix de la cara. Si un infant somriu una mitjana de 300-400 vegades al dia, quan aquest arriba a l'edat adulta s'acaba convertint en 25 cops (com a màxim 100).
Així doncs, no cal abandonar el somriure amb el pas dels anys, ja que és una de les fonts de la felicitat. I, per tant, quan tinguis qualsevol problema somriu, suposo que no solucionaras el problema, però seras una mica més feliç.
"
El somriure és la distància més curta entre dos persones" - Víctor Borge
